Sobre mi
Més de vint anys de desenvolupament professional a Infermeria, m'han permès explorar diferents aspectes relacionats amb la cura i el foment de la salut.
És aixà com he descobert la meva missió professional:
"Ensenyar a cuidar les persones, els col·lectius i la comunitat sobre la base del coneixement infermer ia través de l'anà lisi de la societat".
Després de diversos anys de dedicació a la infermeria assistencial, vaig passar per una època d'aprofundiment en la gestió i la coordinació de projectes sanitaris. En els darrers anys he centrat la meva carrera en la docència, especialitzada en Formació Professional i Formació Ocupacional.
Considero l'educació com a oportunitat per a la creació de societats més participatives i igualità ries. Per això em trobo en procés constant de recerca i formació.
Em caracteritza la perseverança, la implicació i l'autocrÃtica. Aixà com la creativitat, la il·lusió i la motivació per a la millora contÃnua.
Algunes Dades
-
Me encantan los decálogos, listados, esquemas, la estructura, la sistematización y el orden.
-
Estudié enfermería en la Universitat de Sant Joan de Déu. Allí me enseñaron el respeto por las personas vulnerables y el arte de cuidar.
-
Soy enfermera y actualmente no trabajo en un hospital. La enfermería puede desarrollarse en varios ámbitos: asistencial, gestión, investigación y docencia. En todos ellos la enfermería posee múltiples funciones autónomas.
-
La antropología me ayudó a descubrir otro mundo. He visitado y colaborado con varias ONGs en países como El Salvador, Nicaragua, Guatemala, Honduras, Mozambique o Senegal.
-
Me interesa el mundo en el que vivimos y las estrategias de vida que utilizamos. Me gustan las Ciencias Sociales, las Ciencias Políticas y la Educación Social.
-
Los viajes me ofrecen aprendizajes personales y profesionales imposibles de adquirir de otro modo.
-
Tengo dos hijas. La maternidad me ha abierto un universo de aprendizajes y de retos. Entre otros, la pasión por la educación.
-
Cuando enseñamos, avivamos la llama de la vida en el alumnado. Todos tenemos interés por algo… únicamente hay que buscar el qué y el cómo.
-
Enseñar me ha devuelto la fe en el trabajo. La enseñanza es una forma de vivir. Sacrificada, desbocada, ¿vocacional?... es pura intensidad.
-
El proceso de enseñanza-aprendizaje me parece un misterio por descubrir, cada día aprendemos algo nuevo al respecto pero lo que tengo claro es que…
Como bien dijo Eric Fromm… y nos recuerca Ninya Colorita:
“El amor es la única herramienta de transformación”
Per què aixÃ, per què ara?
Quan va morir el meu pare després d'un accident, una de les meves tietes em va dir… deixa de preguntar-te per què i pregunta't PER A QUÈ.
Aquella apreciació em va semblar molt interessant. Preguntar-me per què (en una situació tan dolorosa) únicament em portava a respostes breus i frustrants, però, quan em vaig preguntar PER A QUÈ, van venir a la meva ment algunes respostes que almenys m'aportaven una mica de pau.
Tot això ho explico perquè el procés d'ensenyament-aprenentatge és un acte relacional. Una de les meves premisses és ser propera amb l'alumnat, de manera que cadascú de nosaltres mantingui el seu lloc (important), però puguem confiar els uns en els altres.
Per què aquesta web, per què aquest bloc, per què aquest atelier…
Per expressar-me.
Per compartir.
Per continuar aprenent.
Per alliberar la creativitat.
Per aportar.
Per resumir.
Per entendre.
Per estudiar.
Per motivar.
Per ajudar.
Per honrar Pepe Mujica, font d'inspiració, qui en la seva acceptació de la mort va dir: Cal tenir una causa per viure-hi. Aquesta és una de les meves.
