Metodologies d'educació activa

Fa un temps, un amic va venir a visitar-nos… lluny dels temps de pandèmia.

És coordinador pedagògic i membre de l’equip directiu d’una escola Montessori a Santiago de Xile.

Va venir a fer una ponència sobre “Com liderar equips per al canvi educatiu” en el II Simposi Internacional de Barcelona.

Vam parlar molt sobre educació activa, tant que gairebé ens vam quedar sense temps per parlar de coses importants: les seves vacances, els carrers de Santiago, el somriure del seu fill, els nostres objectius laborals, els nostres somnis.

Per què parlem tant sobre educació i tan poc sobre la vida?

D’una banda, perquè la seva feina és una extensió de la seva personalitat, perquè se sent implicat en el projecte empresarial, perquè el cuiden i afavoreixen el seu desenvolupament professional. Perquè sent un vincle afectiu amb l’empresa on treballa.

D’altra banda, perquè a mi m’apassiona l’educació activa, perquè estem vivint un canvi sense precedents a nivell educatiu, almenys des que es va construir el “Model de la Revolució Industrial”. Un model en molts aspectes obsolet, fonamentat en veritats absolutes, en una saviesa única i en l’educació bancària. El formador com a centre del coneixement; la reproducció de sistemes com a mètode perfecte per generar treballadors/es metòdics i organitzats.

M’apassiona tant l’educació que la meva necessitat de saber més ha crescut tan ràpid com ho han fet les meves filles. D’aquesta manera, he llegit, m’he format, m’he informat, és a dir, he CONSTRUÏT una extensa xarxa d’aprenentatge relacionada amb l’educació activa, que pretenc anar instaurant a les meves classes diàries amb paciència i, espero, amb intel·ligència. Alguns canvis haurien de ser lents perquè tinguin temps d’instaurar-se i consolidar-se.

Tornem al meu amic, professional de la docència amb més de 15 anys d’experiència. Va passar la tarda i vam continuar parlant sobre educació. En un moment determinat, va observar casa nostra, em va mirar i va dir:

L’escola a casa.

Li vaig somriure. No li faltava raó.

En aquell moment, casa meva semblava una escola, no hi havia cap mètode de descoberta de l’entorn infantil que no estigués aplicat a casa, en benefici de les meves filles. M’interessa tant la metodologia educativa que dormo amb la meva feina, somio amb la meva feina i l’estenc a tot el que sóc.

Potser ha arribat el moment de deixar de buscar la perfecció per donar lloc a la improvisació. Com sempre em dic, el procés d’ensenyament-aprenentatge és un acte RELACIONAL, i les relacions (de qualsevol tipus, també les que es produeixen dins d’una aula) no funcionen si tenim una mestra estressada.

Veurem si ho aconsegueixo… us aniré explicant.