El Dol

Hola!

Ha passat un mes des que va començar l'aventura "EstalSalud", i en aquest petit període ja he descobert diversos beneficis de compartir idees i coneixements. Entre d'altres, trobar-me amb professionals de la infermeria tan motivats com jo. Interaccionar, expressar-me i, com no, manifestar-me a través de l'escriptura... totalment terapèutic, les paraules tenen poders màgics.

Amb tot, no puc estar més contenta. I sent així, seguim.

Avui m'agradaria parlar sobre el dol. Especialment per als fantàstics alumnes d'Educació Infantil i d'Integració Social, a qui imparteixo Primers Auxilis i amb qui tractarem el tema de manera superficial.

És un tema que m'interessa especialment. Em meravella la vida i la mort. La fortalesa de l'ésser humà i la seva capacitat de superar el dolor.

El dol és un procés dolorós. És un camí que es transita després d'una pèrdua important. Com recorda la Fundació Mario LoSantos del Campo, qui res no té, res no perd. Per tant, si perdem és perquè abans ho hem tingut. Això pot ser un petit consol.

Tots hem passat per processos de dol. El dol no succeeix només després de la mort d'un ésser estimat. També es produeix després d'una separació o divorci, en abandonar un hàbit, o a causa d'un canvi laboral. Com més implicació hi hagi en aquella relació, hàbit o feina, més gran serà el dolor de la pèrdua.

En si mateix, el dol és un procés curatiu. Elisabeth Kübler-Ross, psiquiatra especialitzada en cures pal·liatives i experta en la mort, ens recorda:

"El dol és la intensa resposta emocional al dolor d'una pèrdua. És el reflex d'una connexió que s'ha trencat... és un viatge emocional, espiritual i psicològic cap a la curació. El poder del dol és meravellós... El dol transforma l'ànima trencada i ferida, l'ànima que ja no desitja aixecar-se al matí, l'ànima incapaç de trobar una raó per viure, l'ànima que ha patit una pèrdua increïble. El dol té el poder de curar."

Però, malgrat tot, encara que sabem que el sofriment per la pèrdua ens condueix al benestar i que coneixem en detall les etapes del dol, el dol fa mal.

Vaig conèixer l'existència d'Elisabeth Kübler-Ross estudiant infermeria. Vaig descobrir un nou món a través de les seves investigacions. La psiquiatra i escriptora parlava de la mort com un camí cap a algun lloc. Personalment, em va proporcionar molta pau, ja que, en no ser creient, la mort em produïa un buit desolador.

Kübler-Ross defineix cinc fases del dol, que intentaré simplificar:

Negació: Dificultat per creure el que està passant o el que ja ha succeït. Pensar que no és definitiu. Que aquella relació es reprendrà, que el diagnòstic de la malaltia és un error o que la situació es pot modificar, que estàs vivint un malson del qual despertaràs.

Ira: Ràbia. Sensació d'injustícia. Necessitat de culpar algú, de buscar responsables. Fer-se preguntes. Per què? Per què havia de passar això? Potser si hagués arribat abans, l'accident no s'hauria produït. Potser encara seguiria viu.

Negociació: Intent d'intercanvi. Si el salves, pujaré a la muntanya més alta de l'univers. Si em dones una altra oportunitat... Siguis o no creient, intentaràs pactar amb entitats invisibles. Que aquesta situació canviï i jo em comprometré al màxim.

Depressió: Desesperança, tristesa, solitud, buit. Profunda sensació de pèrdua. Sentiment de tenir terres remogudes sota els peus. Haver de reconstruir el terra que trepitges.

Acceptació: El seu propi nom ho indica. Entenc que no ho puc canviar, ho accepto. No oblido, però ho assumeixo com a part de la vida, perquè la vida comporta moltes pèrdues. Algunes parelles, alguns amics, alguns hàbits, feines, habitatges, animals estimats. Algunes pèrdues fan més mal que d'altres. Per sort, si arribes a aquesta etapa, has guanyat molt.

Sobretot, tingues en compte el següent: sempre que sentis que no pots fer-ho sol/a, demana ajuda a un/a professional. Tots necessitem ajuda.

Sense voler, m'he allargat, és un tema molt interessant i el que explicaré per acabar em fa certa gràcia.

Malgrat ser infermera i haver adorat la teoria de Kübler-Ross (no pronunciaràs el seu nom en va), malgrat haver estudiat cadascuna de les seves fases, quan vaig viure el dol més dolorós de la meva vida, no sabia com afrontar-lo ni en quina fase estava. No sabia si el que sentia era normal ni què vindria després. Així de curiós és l'ésser humà.

Espero que t'hagi resultat interessant. Una abraçada i gràcies!

Lorena Del Estalwww.estalsalud.comInstagram: estalsalud

Bibliografía: